"Al present" de Màrius Torres

Tal com un Déu es dreça davant l'Eternitat
i la mesura tota amb el seny i amb els braços,
jo em dreço davant teu, o Present!, despullat
de somnis massa vells i de record ja lassos.

El pasat se'm desfà. M'enlluerna el futur.
Cal un petit espai a la meva poquesa.
¿Un moment que flueix, gota d'un riu obscur,
podrà ser, solament, la meva eterna presa?

Alguna nit molt íntima, i distès amb esforç,
m'he dit, en l'interval dels somnis i els records:
-L'eternitat és sols un Present que s'eixampla.-

Potser l'arrel divina que és soterrada en mi
¿és sols aquest afany, tan dificil de dir,
de viure en un present una mica més ample?

Màrius Torres



Al presente

Como un Dios se levanta ante la Eternidad
y la rodea toda con su razón y brazos,
me levanto ante ti, ¡oh Presente!, desnudo
de sueños ya deshechos y recuerdos cansados.

El ayer se me esfuma. Me deslumbra el futuro.
Necesito de espacio en mi limitación.
¿Un momento que fluye, gota de río oscuro,
podrá ser, solamente, mi eterno prisionero?

Alguna noche íntima, por fuerza distendido,
he dicho en intérvalo de sueños y recuerdos:
-La eternidad es sólo un Presente que aumenta.-

Quizá la raíz divina que está enterrada en mí
¿es tan sólo ese afán, dificil de expresar,
de vivir un presente que sea algo más ancho?

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)