jueves, 20 de octubre de 2011

"Conjuració" de Màrius Torres

Granada, 1835

Pàl.lida tarda, qui comprendrà mai
el foc obscur que abranda els nostres pits?

Pels carrers i les places en silenci,
les alfàbregues ens veuen passar...

Ens apleguem al voltant d'una taula,
vestits de negre, per un dol futur...

La nostra ànima tensa migpartim:
tan bell es el martiri com el crim.

Pàl.lida tarda, en el teu desmai
recollirem un cel d'estels ferits?

-I tanmateix, bé caldrà que algú venci,
o nosaltres, o els qui volem matar...

Serà una nit. No caldrà dir paraula,
-la careta, el punyal, el foc obscur...

Pàl.lida tarda, tarda de mestícia;
fosca serà la nit, com la justicia.

Màrius Torres



Conjura

Granada, 1835

Pálida tarde, ¿quién comprenderá
el fuego oscuro que inflama nuestro pecho?

Por las calles y plazas en silencio,
nos ven pasar las flores de albahaca...

Nos reunimos en torno de una mesa,
ataviados de negro, por un duelo futuro...

Nuestra alma tensa dividimos:
tan bello es el martirio como el crimen.

Pálida tarde, en tu desmayo
¿cosecharemos un cielo de heridas estrellas?

Y, sin embargo, preciso es que alguien venza,
o nosotros, o aquellos a quienes queremos matar...

Será una noche. No harán falta palabras,
-la máscara, el puñal, el fuego oscuro...

Pálida tarde, tarde de mescolanza;
la noche será oscura, como la justicia.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario