lunes, 24 de octubre de 2011

"El salze i el xiprer" de Màrius Torres

Estimo el xiprer que, estèril, sever,
amunt pel cel, enlluernat, s'enlaira,
i dret i sol, sap menyprear l'esquer
de tots els besos perfumats de l'aire.
Però estimo també el salze, lleuger,
de brancs vençuts sense resistir gaire,
que es gronxa, viciós i joganer,
als braços d'un oreig fantasiaire.

El xiprer m'encomana la feresa
dels camins sense marge de l'espai;
el salze la dolçor de la feblesa
i el goig d'abandonar-se en un desmai.
Rígid xiprer, roent virtut encesa,
tendre salze, pecat, encís, esglai!
Que la vostra ombra juntament estesa
no falti mai al jardí del meu cor...

Màrius Torres



El sauce y el ciprés

Amo el ciprés que, estéril y severo,
arriba por el cielo, se alza, deslumbrado,
y erguido y solitario, desprecia el cebo
de los besos perfumados del aire.
Amo también el sauce, tan ligero,
con sus ramas vencidas sin hacer resistencia,
que se mece, vicioso y juguetón,
en los brazos del aire fantasioso.

El ciprés me contagia la fiereza
de los caminos sin margen del espacio;
el sauce la dulzura de la debilidad
y el gozo de dejarse en un desmayo.
¡Recto ciprés, virtud encendida,
tierno sauce, pecado, encanto, susto!
Que vuestra sombra a la vez extendida
nunca le falte al jardín de mi pecho...

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario