viernes, 28 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XXIV", de Salvador Espriu

XXIV

No naixerà cap marbre
d'eternitzades ones
ni s'alçaran vols d'àngels
d'imaginats imperis.
Car és vingut de sobte
el temps dolent, i em porten
veus de records, per buides
estances de Sinera,
fins al guaita de l'alba,
xiprer que sap l'incendi
del mar i d'aquest núvol.

Salvador Espriu


XXIV

No nacerá ningún mármol
de eternizadas olas
ni se alzarán vuelos de ángeles
de imaginados imperios.
Pues ha llegado de pronto
el tiempo malo, y me llevan
voces de recuerdos, por vacías
estancias de Sinera,
hasta el vigía del alba,
ciprés que conoce el incendio
del mar y de esta nube.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario