"Llibre d'amic", VII, de Joan Vinyoli

Remorejaren, altes,
les canyes, àcidament.
                                    Tot s'estremí
callant, i jo escoltava.
Tot va tornar-se amagatall recòndit,
complicitat amb qui ja no hi era, havent-nos,
però, deixat el que buscariem
sempre més: l'anella
de la cadena trencada,
la perla del collar
desfet, un pas
cap a la porta d'entrada
al primer jardí. Rastres.

JOAN VINYOLI


VII

Rumorearon, altas,
las cañas, ácidamente.
                                    Todo se estremeció
callando, y yo escuchaba.
Todo se volvió escondrijo recóndito,
complicidad con quien ya no estaba, pero
habiéndonos dejado lo que buscaríamos
por siempre jamás: el eslabón
de la cadena rota,
la perla del collar
deshecho, un paso
hacia la puerta de entrada
al primer jardín. Rastros.

JOAN VINYOLI
(Versión de Pedro Casas Serra)