domingo, 20 de julio de 2014

"Llibre d'amic", XI, de Joan Vinyoli

Apreníem a ser un en un quiet
passar de l'un a l'altre. I, no movent-nos
d'on estàvem, vèiem créixer les neus
i els rius aturar-se, que tot
era transformat per la mirada neta
que ens omplia. I ens acollien vergers.
I se'ns abandonava una viola.
I escoltàvem el cant secret de l'ocell
blau i groc en l'arbre del vent.
Però el cérvol se'ns esmunyia per més
que avancéssim la fletxa.

JOAN VINYOLI



XI

Aprendíamos a ser uno en un quieto
pasar del uno al otro. Y, sin movernos
de donde estábamos, veíamos crecer las nieves
y pararse los ríos, que todo
era transformado por la mirada limpia
que nos llenaba. Y nos acogían vergeles.
Y una violeta se nos abandonaba.
Y escuchábamos el canto secreto del pájaro
amarillo y azul en el árbol del viento.
Pero el ciervo se nos escabullía por más que
avanzásemos la flecha.

JOAN VNYOLI
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario