miércoles, 12 de noviembre de 2014

“Capfoguer”(Morillo), (2ª estrofa), de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau, i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema,
densament plens de tot allò que vull,
moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou. També debades xisclen
els falciots ran de finestra i s'omple
molt lentament el càntir de la tarda.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)



En balde llueve en algún lugar remoto.
Todo es suave, y estos instantes que paso
configurando recuerdos que no he vivido
son unos instantes de intimidad extrema,
densamente llenos de todo aquello que quiero,
momentos de vida ilimitada y clara.
En balde llueve. También en balde chillan
los vencejos a ras de la ventana y se llena
muy lentamente el cántaro de la tarde.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario