lunes, 8 de diciembre de 2014

“Estimada Marta, II”, de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

II

Aquests profunds silencis plens de tu,
aquests silencis clars i vehements,
tan plens de tu que ja tot hi és sobrer;
aquesta solitud sense després
que compartim fins a esgotar-ne els sons;
aquesta quietud que vulnerem
a penes amb els ulls o bé amb les mans
és un projecte i un acompliment.
Marta, l'embruix de tu m'ha tant sotmès
que ja ni em dol la vida que no visc
i em perdo amb tu per llocs inconeguts
i no hi ha espai entre el teu cos i el meu.
Arribarem al cor de l'espiral
ponts a través, sense temor del vent,
mars a través, esperonats pel foc.
Boja com jo, m'escoltes i somrius.
Tots els camins són bons per fer camí.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)



II

Estos profundos silencios llenos de ti,
estos silencios claros y vehementes,
tan llenos de ti que ya todo está de más;
esta soledad sin después
que compartimos hasta agotar los sonidos;
esta quietud que vulneramos
apenas con los ojos o bien con las manos
es un proyecto y un cumplimiento.
Marta, tu hechizo me ha sometido tanto
que ya ni me duele la vida que no vivo
y me pierdo contigo por lugares desconocidos
y no hay espacio entre tu cuerpo y el mío.
Llegaremos al corazón de la espiral
atravesando puentes, sin temor al viento,
atravesando mares, espoleados por el fuego.
Loca como yo, me escuchas y sonríes.
Todos los caminos son buenos para hacer camino.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario