miércoles, 10 de diciembre de 2014

“Estimada Marta, IV”, de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

IV

Sàviament i tendrament, per tal
de perllongar el plaer sàviament.
L'ardent intimitat. Aquest bleixar
cadenciós que intensifica el gest
per lleu que sigui, que provoca el gest
i n'és alhora l'eco. Tan de mar,
de mar de tu per resseguir amb els dits
clars i precisos, amb els llavis molls
d'aigua de tu. Que lentament te'm fas
present i em configures, delerós
i alhora prudentíssim. Com em dus
a l'onejar incitant d'aquest bleix
suau i delitós, que jo perfaig
amb el meu bleix. Cap vent no ens pot bressar
més dolçament. Ho saps i jo també.
Ara és l'instant del risc i del delit.
Et beso, Marta, els pits i allargo el bes.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)


IV

Sabiamente y tiernamente, para
prolongar el placer sabiamente.
La ardiente intimidad. Este jadeo
cadencioso que intensifica el gesto
por leve que sea, que provoca el gesto
y es a la vez su eco. Tanto mar,
tanto mar tuyo para reseguir con los dedos
claros y precisos, con los labios mojados
de agua tuya. Que lentamente te me haces
presente y me configuras, anheloso
y a la vez prudentísimo. Cómo me llevas
al ondear incitante de este jadeo
suave y deleitoso, que yo concluyo
con mi jadeo. Ningún viento nos puede acunar
más dulcemente. Tú lo sabes y yo también.
Ahora es el instante del riesgo y del deleite.
Te beso, Marta, los pechos y alargo el beso.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario