jueves, 11 de diciembre de 2014

“Estimada Marta, V”, de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

V

Evoco rams de fosca i rams de llum.
Amb rams de llum guarneixo solituds,
amb rams de fosca encenc tots els desigs.
Evoco cossos bells i d'entre tots
evoco el teu que estimo i que conec.
Evoco llocs insòlits i actituds
clarament incitants, rostres i veus,
i els fixo en tu que me'ls fas tots presents.
Vibrant geografia del combat.
Com si el passat ens pertanyés i el temps
no convertís en cendra els anys, tornem
a la penombra amiga i al secret
i et toco els pits i el sexe i tu respons
càlidament com jo. Marta, no escric
damunt la sorra fina dels records.
Parlo de tu i de mi, d'ara mateix
i del teu cos i el meu en un sol cos.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)



V

Evoco ramos de oscuridad y ramos de luz.
Con ramos de luz adorno soledades,
con ramos de oscuridad enciendo todos los deseos.
Evoco cuerpos bellos y de entre todos
evoco el tuyo que amo y que conozco.
Evoco lugares insólitos y actitudes
claramente incitantes, rostros y voces,
y los fijo en ti que me los haces todos presentes.
Vibrante geografía del combate.
Como si el pasado nos perteneciera y el tiempo
no convirtiera en ceniza los años, volvemos
a la penumbra amiga y al secreto
y te toco los pechos y el sexo y tú respondes
cálidamente como yo. Marta, no escribo
sobre la arena fina de los recuerdos.
Hablo de ti y de mí, de ahora mismo
y de tu cuerpo y el mío en un solo cuerpo.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

No hay comentarios:

Publicar un comentario