viernes, 12 de diciembre de 2014

“Estimada Marta, VI”, de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

VI

Abrupte i prepotent, aquest esclat
que em serva erecte i m'empeny cap a tu
muda la sorra en sang i estampa noms
a totes les parets. Indiferent
a la crida del temps, deturo el temps
en el teu cos i beso els llavis molls
i els pits i el sexe, moll també i suau.
A trenc de somnis pels crestalls dels mots
i en el silenci dens d'uns besos folls
i alhora astuts, conjurem els perills
i les temences. Glops de boira i mar
fan d'horitzons que vulnerem, i tot
és el teu ventre lleu i els teus malucs
duríssims i tan dòcils. Marta, el goig
abriva la creixença del desig.
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)




VI

Abrupto y prepotente, este estallido
que me conserva erecto y me empuja hacia ti
muda la arena en sangre y estampa nombres
en todas las paredes. Indiferente
a la llamada del tiempo, detengo el tiempo
en tu cuerpo y beso los labios mojados
y los pechos y el sexo, mojado también y suave.
A filo de sueños por las crestas de las palabras
y en el silencio denso de unos besos locos
y a la vez astutos, conjuramos los peligros
y los temores. Tragos de niebla y mar
hacen de horizontes que vulneramos, y todo
es tu vientre leve y tus caderas
durísimas y tan dóciles. Marta, el gozo
aguza el crecimiento del deseo.
No hay ningún lago tan claro como tus ojos
ni ningún viento tan sutil como tus dedos.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario