lunes, 15 de diciembre de 2014

“Estimada Marta, IX”, de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

IX

Les clares rutes del teu cos i el vent
a les terrasses altes de la nit.
Llegeix-me els ulls. M'aprenc i em desaprenc
sense dir res. Tant d'horitzó sobrer
i aquesta melangia amb verds i blaus,
fulles i somnis, i algun cant llunyà
que ni somou els borrallons de pols.
S'atarda el gest. Meandres de claror
i aquest atzar de tot que no constreny
ni lliga ni sotmet. Lassos, deixem
que el raig del temps flueixi lentament
i ens amari de nou. Membres endins
recomença el gran cicle: terra i sang
mesclats confusament, i fosca i llum
encara indestriables. Penso el mar
immòbil i llunyà d'una postal.
L'espera, Marta, clar cancell del goig.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)



IX

Las claras rutas de tu cuerpo y el viento
en las terrazas altas de la noche.
Léeme los ojos. Me aprendo y me desaprendo
sin decir nada. Tanto horizonte innecesario
y esta melancolía con verdes y azules,
hojas y sueños, y algún canto lejano
que ni levanta las motas de polvo.
Se retrasa el gesto. Meandros de claridad
y este azar de todo que no apremia
ni liga ni somete. Cansados, dejamos
que el rayo del tiempo fluya lentamente
y nos empape de nuevo. Dentro de los miembros
recomienza el gran ciclo: tierra y sangre
mezclados confusamente, y oscuridad y luz
todavía indivisibles. Pienso en el mar
inmóvil y lejano de una postal.
La espera, Marta, claro cancel del gozo.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario