sábado, 20 de diciembre de 2014

“Estimada Marta, XIV”, de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

XIV

Reposes, Marta, i ara tanco els ulls
per pensar-te, per veure't. Focs llunyans
i mùsiques i festes pel teu cos.
Tot l'aldarull insòlit dels colors
d'aquest estiu, i el vent que esbulla flocs
de cabells i n'escampa la claror.
Balma i torrent alhora, cridaré
la certitud de tu, d'aquests instants
que hem compartit, i escoltaré el ressò
de cada mot al fons de mi mateix;
balma i torrent, repetiré el teu nom
i els llavis plens de tu proclamaran
conjuntament presència i desig.
Tribut de sorra i fulles, temps i joc
apaivaguen la set del vianant.
Reposes, Marta, i jo reposo en tu,
i et penso tendrament, i et veig, i et tinc.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)



XIV

Reposas, Marta, y ahora cierro los
ojos para pensarte, para verte. Fuegos lejanos
y músicas y fiestas por tu cuerpo.
Todo el alboroto insólito de los colores
de este verano, y el viento que remueve copos
de cabellos y esparce la claridad.
Gruta y torrente a la vez, gritaré
la certidumbre de ti, de estos instantes
que hemos compartido, y escucharé el eco
de cada palabra en el fondo de mí mismo;
gruta y torrente, repetiré tu nombre
y los labios llenos de ti proclamarán
conjuntamente presencia y deseo.
Tributo de arena y hojas, tiempos y juego
apaciguan la sed del caminante.
Reposas, Marta, y yo reposo en ti,
y te pienso tiernamente, y te veo, y te tengo.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario