“LES FOSCORS, VIOLENTAMENT, S'IL.LUMINAREN...” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Nou poemes, 1933)

LES FOSCORS, VIOLENTAMENT, S'IL.LUMINAREN...

A Ignasi Agustí, quan va publicar El veler.

Les foscors, violentament, s'il.luminaren,
i uns àngels arrengleraren la multitud.
Els miralls simulaven aigua reposadísima.
Déu declarà que l'escenari era magnífic.

Aleshores, amb tota la teatralitat del moment,
entre les grans corrues en silenci perfecte,
aparegué  el poeta amb una rosa a la mà,
recollint tots els somriures.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Nou poemes, 1933:)


LAS SOMBRAS, VIOLENTAMENTE, SE ILUMINARON...

A Ignasi Agustí, cuando publicó El velero.

Las sombras, violentamente, se iluminaron,
y unos ángeles alinearon a la multitud.
Los espejos simulaban agua reposadísima.
Dios declaró que el escenario era magnífico.

Entonces, con toda la teatralidad del momento,
entre las grandes hileras en silencio perfecto,
apareció  el poeta con una rosa en a la mano,
recogiendo todas las sonrisas.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)