“L'ESTIU PLE DE SEDES” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)

L'ESTIU PLE DE SEDES

Clavell i gerani
velluten la porpra
de les roses. Besen
un migdia jove.

L'estiu ple de sedes
corona la pompa
de l'esplai. Esclata
sal i bronze, roca.

Sumptuós, l'oratge
l'esquinça, l'isola...
I dins el jardí,
el mata l'aroma.

Flaires blaves, branques
roses, malves, cauen.
Torna el carro. Porta
raïms i magranes.

I la nit et toca,
humida i amarga,
mort, amb herbes, rius,
a les cames nues.

Barcelona, febrer 1937

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)



VERANO DE SEDAS

Clavel y geranio
suavizan la púrpura
de las rosas. Besan
mediodía joven.

Verano de sedas
corona la pompa
del recreo. Estalla
sal y bronce, roca.

Suntuoso, el viento
lo rasga, lo aísla...
Dentro del jardín,
le mata el aroma.

Olores azules,
ramas rosas, caen.
Vuelve el carro. Trae
uvas y granadas.

La noche te toca,
húmeda y amarga,
muerto, con hierbas, ríos,
las piernas desnudas.

Barcelona, febrero 1937

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)