lunes, 14 de noviembre de 2016

“TRAGEDIA SPETTACOLOSA” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)

TRAGEDIA SPETTACOLOSA

I

L'ombra dels arbres sobre l'herba es teva
i el vi dins els cristalls encesos, blancs,
fill de noces terribles entre el sol i la terra.
El dia morirà si tu dius el secret,
el secret de la sang, el despòtic secret
que et nua a cada solc i a cada núvol.
Infant que saps paraules revelades:
presideix el suplici de la tarda!
Desvetlla't en el vent de cada fulla,
com una flama perseguida d'aires.
Deslligaràs les feres i les brases,
palau del foc i palau de la carn.


Carenes i serrals cremen altíssims.
Proclamen el martiri de la tarda.
Ball de vents, progrés de la primavera,
bressa l'infant i encén magranes, prunes.

II

Les banderes, les proes dels grans vaixells de l'aigua
trenquen fogueres de rosers incendiats.
Cabelleres de l'aire, cabelleres de l'aire
dins els boscos, dins els jardins il.luminats.

Trompetes militars de l'incendi retrunyen,
embriagues de l'aigua vénen secretament i vetllen
l'alba lassa i amarga dels despertars marins.

Barcelona, juny 1935.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)



TRAGEDIA SPETTACOLOSA

I

La sombra de los árboles sobre la hierba es tuya
y el vino en los cristales encendidos, blancos,
hijo de la terrible boda entre el sol y la tierra.
El día morirá si dices el secreto,
el secreto de la sangre, el despótico secreto
que te ata a cada surco y a cada nube.
¡Niño que conoces palabras reveladas:
preside el suplicio de la tarde!
Desvélate en el viento de cada hoja,
como una llama perseguida de aires.
Desatarás las fieras y las brasas,
mansión de fuego y mansión de carne.


Oteros y collados arden altísimos.
Proclaman el martirio de la tarde.
Baile de vientos, auge de primavera,
acuna al niño y arde granadas, prunas.

II

Las banderas, las proas de bajeles del agua
rompen hogueras de rosales incendiados.
Cabelleras del aire, cabelleras del aire
en los bosques, en los jardines iluminados.

Trompetas militares del incendio retumban,
ebrias del agua vienen secretamente y velan
el alba lasa, amarga, de despertares náuticos.

Barcelona, junio 1935.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario