domingo, 22 de enero de 2017

“LA POESIA” de Narcís Comadira (Lent, 2012)

LA POESIA

Per què aquesta pulsió extranya d'anar posant paraules de costat, de triar-les, d'ordenar-les? Què busca? Ho troba mai? Per què aquest afany d'aconseguir la perfecta màquina verbal, la que funciona sense grinyolar, amb exactitud, i alhora la que provoca desgavells interns als sentits i als cervells? Per què? Només pel plaer? Només per l'oblit? Només pel coneixement, pel creixement de l'ànima?

La poesia, la més sagrada de les arts.

La música té per matèria el so. La pintura, el color. L'escultura, el volum. L'arquitectura, l'espai. La matèria de la poesia és el llenguatge, allò que ens constitueix, que ens relaciona amb el Verb originari. La poesia busca aquest Verb originari i quan, per un misteri de precisió, d'ajustament, de sobreeixement de l'energia implícita en la llengua, es manifesta d'alguna manera la presència real d'aquest Verb originari, es produeix el miracle.

Misteri de la plenitud del sentit, misteri de l'explosió del sentit. Misteri de l'altra cara del mirall del llenguatge: la poesia.

Narcís Comadira (Lent, 2012)


LA POESÍA

¿Por qué esta pulsión extraña de ir juntando palabras, elegirlas, ordenarlas? ¿Qué pretende? ¿Lo logra alguna vez? ¿Por qué ese afán de conseguir la máquina verbal perfecta, la que funciona sin chirriar, con exactitud, y a la vez provoca confusiones internas de los sentidos y los cerebros? ¿Por qué? ¿Sólo por placer? ¿Sólo por olvidar? ¿Sólo por el conocimiento, por el crecimiento del alma?

La poesía, la más sagrada de las artes.

La música tiene por objeto el sonido. La pintura, el color. La escultura, el volumen. La arquitectura, el espacio. La materia de la poesía es el lenguaje, aquello que nos constituye, que nos relaciona con el Verbo original. La poesía busca este Verbo original y cuando, por un misterio de precisión, de ajuste, de desbordamiento de la energía implícita en la lengua, se manifiesta de alguna manera la presencia real de este Verbo original, se produce el milagro.

Misterio de la plenitud del sentido, misterio de la explosión del sentido. Misterio del otro lado del espejo del lenguaje: la poesía. 

Narcís Comadira
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario