CINEMA: EL QUIOSC DE
MALAQUITA
De vegades és l'aire
cristal.lí de la platja
les begudes nacrades
que sorprenen l'ambre sensual
del teus llavis oberts
pel misteri del cos
amor de palmeres i
lilàs a la costa
un telèfon blanc vora
la banyera suïcida
resignada aventura
sentimental
al tren exprés
menypreada invitació
nocturna romàntica absència
divans de menta i
velles plaques de Frank Sinatra
o seran les mateixes
escales balconades iguals
on ens adormen les
llums de la ciutat parpellejants
la clara esplendor dels
cortinatges la nostra unió
matí d'amor reconegut
la matinada amor.
Tranquil.litzada la
consciència abandones el cinema
i somnies, infeliç,
una altra pàtria, paranys.
Francesc Parcerisas (Discurs
sobre les matèries terrestres,
1972)
CINE: EL QUIOSCO DE
MALAQUITA
A veces es el aire
cristalino de la playa
las bebidas nacaradas
que sorprenden el ámbar sensual
de tus labios abiertos
por el misterio del cuerpo
amor de palmeras y
lilas en la costa
un teléfono blanco
junto a la bañera suicida
resignada aventura
sentimental
en el tren expreso
despreciada invitación
nocturna romántica ausencia
divanes de menta y
viejos discos de Frank Sinatra
o serán las mismas
escaleras balcones iguales
donde nos adormecen las
luces de la ciudad parpadeantes
el claro esplendor de
los cortinajes nuestra unión
mañana de amor
reconocido la madrugada amor.
Tranquilizada la
conciencia abandonas el cine
y sueñas, infeliz,
otra patria, trampas.
Francesc Parcerisas
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario