miércoles, 15 de marzo de 2017

“OÙ SONT, OÙ SONT...” de Francesc Parcerisas (Latituds dels cavalls, 1974)

OÙ SONT, OÙ SONT...

….el raspallet de les dents
….el membre erecte
….treure's les sabates
….orinar
….plegar la roba
….col.locar un condó

où sont, où sont?
Où sont les neiges d'antan?

¿On són aquelles esperes íntimes
del remordiment adolescent,
aquella prima tremolor de la veu
anunciant un silenci massa alt per cap paraula?

¿On aquells orgulls en què hauriem volgut
confrontar experiències,
morir joves,
recórrer oceans,
temptar tot suïcidi amb mirar secret...?

¿On és l'ombrívola cambra amb llibres i poemes,
fruites seques,
frígola, ginesta, romaní,
restes d'esmozars,
on fer l'amor a mitja tarda?

¿On sou esllanguiments, fretures, insomnis,
on sou amics a qui contava
el goig i el gaudi,
les fantàstiques expedicions del cor?

¡Ah!paradigmes i experiències,
raciocinis i fama corrompuda,
¡com odio aquesta callada superioritat,
aquesta amarga dolçor que ens ultratja!

¡Ah! vergonya d'adonar-se, massa tard,
que l'edat adulta fou haver descobert
el redós on jugar amb hipocresies,
on jurar en fals sense greus penediments...

Francesc Parcerisas (Latituds dels cavalls, 1974)


OÙ SONT, OÙ SONT...

….el cepillito de dientes
….el miembro erecto
….sacarse los zapatos
….orinar
….doblar la ropa
….colocar un condón

où sont, où sont?
Où sont las neiges de antan?

¿Dónde están aquellas esperas íntimas
del remordimiento adolescente,
aquel fino temblor de la voz
anunciando un silencio demasiado alto por ninguna palabra?

¿Donde aquellos orgullos en qué habríamos querido
confrontar experiencias,
morir jóvenes,
recorrer océanos,
tentar todo suicidio con mirar secreto...?

¿Dónde está la sombreada habitación con libros y poemas,
frutas secas,
tomillo, retama, romero,
restos de desayunos,
donde hacer el amor a media tarde?

¿Dónde estáis languidecimientos, ansias, insomnios,
donde estáis amigos a quienes contaba
el gozo y el goce,
las fantásticas expediciones del corazón?

¡Ah!paradigmas y experiencias,
raciocinios y fama corrompida,
¡cómo odio esta callada superioridad,
esta amarga dulzura que nos ultraja!

¡Ah! vergüenza de darse cuenta, demasiado tarde,
que la edad adulta fue haber descubierto
el refugio donde jugar con hipocresías,
donde jurar en falso sin graves arrepentimientos...

Francesc Parcerisas
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario