“TRIOMF DEL PRESENT” de Francesc Parcerisas (L'edat d'or, 1983)

TRIOMF DEL PRESENT

Després de tants d'anys, de tant de temps,

han tornat a cercar-se en aquesta ciutat

plena de records gairebé oblidats.

Han tornat a cercar-se sense saber per què,

delerosos de reviure la joia

d'uns anys fatalment perduts.

I en aquesta cambra, vulgar en tot,

d'antuvi amb reserva, meravellats després,

han tornat a descobrir allò

que creien ofegat pel seny impúdic.

Ja res no els importa.

Han romàs tancats, closes les persianes,

vivint a deshora, menjant de nits,

com si, de debò, s'acabessin de conèixer.

I mentre riuen i s'estimen

van gravant, amb el foc de l'amor

que de nou els ha lligat, cegament,

a despit del curs fatal del temps

-a despit de la por i de l'experiència-,

aquest triomf exuberant del present,

un goig que ja mai més no podrà exhaurir-se.

Francesc Parcerisas (L'edat d'or, 1983)

TRIUNFO DEL PRESENTE

Después de tantos años, de tanto tiempo,

han vuelto a buscarse en esta ciudad

llena de recuerdos casi olvidados.

Han vuelto a buscarse sin saber por qué,

deseosos de revivir la alegría

de unos años fatalmente perdidos.

Y en esta habitación, vulgar en todo,

primero con reserva, maravillados luego,

han vuelto a descubrir aquello

que creían ahogado por la cordura impúdica.

Ya nada les importa.

Han permanecido encerrados, echadas las persianas,

viviendo a deshora, comiendo de noche,

como si, de verdad, se acabaran de conocer.

Y mientras ríen y se aman

van grabando, con el fuego del amor

que de nuevo los ha atado, ciegamente,

a despecho del curso fatal del tiempo

-a despecho del miedo y de la experiencia-,

este triunfo exuberante del presente,

un gozo que ya nunca más podrá agotarse.

Francesc Parcerisas

(Versión de Pedro Casas Serra)