viernes, 19 de mayo de 2017

"33" de Eduard Sanahuja (Doble joc, 1988)

33

Viure i morir, començar i acabar,
desig i món de tu i de mi i de l'altre,
vet aquí el doble joc,
trampa i ensurt dels qui passen duanes.
I ara que dic adéu
sé que un final no pot tenir esperança.
Penses que m'equivoco,
que elevo dogmes entorpidors i falsos,
que hi ha finals de mel i plateria,
d'il.lusions acomplertes i abraçades.
D'acord,
potser sí que és mentida allò que he escrit;
jo, de tota manera, persevero.
Permet-me, com a mínim, la feblesa:
aquesta nit tinc dret a equivocar-me.
Som així els ser humans,
bèsties que s'equivoquen,
que escriuen als papers coses que escriuen,
que llegeixen anuncis als diaris
per trobar alguna feina entretinguda,
que reneguen sovint i fan brometes
sobre el sexe i el cul i els excrements,
que es casen i fan fills que s'equivoquen,
i que viuen els dies fins que callen
i enterren els seus cossos amb respecte
o col.leccionen cendres estimades.
Ho veus? Només pretenc de tu que acceptis
que aquesta nit tinc dret a equivocar-me
i a beure una miqueta més del compte.
Ho sento, persevero:
un bon final és un final que mata.

Eduard Sanahuja (Doble joc, 1988)


33

Vivir, morir, empezar, acabar,
deseo y mundo tuyo y mío y del otro,
he aquí el doble juego,
trampa y temor de quienes atraviesan aduanas.
Y ahora que digo adiós
sé que un final no puede gozar de la esperanza.
Crees que me equivoco,
que elevo dogmas engorrosos y falsos,
que hay finales de miel y platería,
de ilusiones cumplidas y de abrazos.
De acuerdo,
quizás sí que es mentira lo que he escrito;
yo, de todas maneras, persevero.
Permíteme, al menos, la flaqueza:
tengo derecho hoy a equivocarme.
Somos así los hombres,
bestias que se equivocan,
que escriben lo que escriben en papeles,
que leen los anuncios de los diarios
para hallar un trabajo entretenido,
que a menudo reniegan y hacen bromas
sobre el sexo y el culo y excrementos,
se casan y hacen hijos que la pifian,
y que viven los días hasta que callan
y que entierran sus cuerpos con respeto
o reunen cenizas estimadas.
¿Lo ves? Sólo pretendo que me aceptes
que tengo hoy derecho a equivocarme
y a beber un poquito demasiado.
Lo siento, persevero:
un buen final es un final que mata.

Eduard Sanahuja
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario