lunes, 22 de mayo de 2017

"TROSSOS VI" de Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)

TROSSOS VI

No vull fer-me el simpàtic.
Complaure a l'auditori no escau pas
a tot aquell que pensi el que jo penso,
és a dir, que som uns carallots
sense remei
-alguns molt més que d'altres, ja se sap-.
Per tant, a partir d'ara,
declino competències, abandono,
i declaro que sóc no responsaple
d'allò que no se'm clavi per la vida.
Deixo als taxidermistes i als polítics
aquest treball pacient i laboriós
-i excel.lentment pagat, tot s'ha de dir-
de fer la manicura al seu cadàver,
el mort desgavellat que han d'adobar.
I mentrestant s'enlairen les piràmides,
jo aniré a treballar, ben puntual,
i a rebre els meus alumnes al despatx;
passejaré quan pugui pels carrers,
m'asseuré al sol viscut d'una terrassa
de la plaça del Sol o la Virreina
per llegir una cervesa i el diari,
i ploraré quan vagi al funeral
del xicot del quiosc, que aquest matí
s'ha penjat d'una corda a casa seva.
També escriuré el que vulgui i et duré
al cinema que triïs, t'ho prometo.
No m'oblido dels pares que són vells,
i cal acaronar-los com als nens,
ni de comprar a la tenda d'en Joan
algun menjar per als amics i tu,
que heu de venir a sopar amb mi aquesta nit.

Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)


TROZOS VI

No quiero caer simpático.
Gustar al auditorio no es preciso
a todo aquel que piense lo que pienso,
es decir, que somos unos tontos
sin remedio
-unos mucho más que otros, ya se sabe-.
Por tanto, desde ahora,
declino competencias, abandono,
y declaro que soy no responsable
de lo que no me entre por la vida.
Dejo a taxidermistas y a políticos
el trabajo paciente y laborioso
-bien pagado, no se puede negar-
de hacer la manicura a su cadáver,
el muerto desmontado que tienen que adobar.
Y mientras se construyen las pirámides,
yo me iré a trabajar, muy puntual,
y a recibir alumnos en el aula;
pasearé cuando pueda por las calles,
me sentaré al sol de una terraza
de la plaza del Sol o la Virreina
para ver una birra y el diario,
y lloraré al ir al funeral
del chico del quiosco, que hace un rato
se ha colgado de un gancho de su casa.
También escribiré y te llevaré
al cine que prefieras, lo prometo.
No me olvido a los padres que son viejos,
y hay que mimarlos cómo a los chiquillos,
ni de comprar en la tienda de Juan
comida para ti y otros amigos,
que vendréis a cenar aquí esta noche.

Eduard Sanahuja
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario