De El
llançador d'espases (El lanzador de cuchillos), 2013:
TEORIA
AMB EL BES
Mira.
Tot
això que ara veus,
la
granota de les Seychelles,
el
lèmur que s'espanta quan es belluga l'aire,
els
lliris entre cards,
les
mangostes esveltes,
la
rosa del desert cruixint sota la sorra,
tota
aquesta bellesa
no
l'ha fet pas l'amor.
L'amor
ha arribat tard a l'univers.
És
un invent recent dels homes i les dones,
una
substància poc comuna
que
projectem en va.
Els
universos besen malament,
i
per això la vida
és
la germana tonta de la mort.
L'amor
no esdevindrà llevat dels astres
ni
saciarà la set de les pastures.
No
obstant això, els humans es besen
i
alguns són virtuosos
dels
besos gota a gota.
Sé
prou bé què és el bes,
el
darrer estadi evolutiu del mos,
un
intent de negar
la
crueltat voraç de les mandíbules,
un
intent d'oblidar
que
les boques es moren.
Mira'm.
Et
demano queem besis.
El
bes no ens salvarà,
però
ens identifica.
Eduard Sanahuja (El llançador d'espases, 2013)
TEORÍA
CON EL BESO
Mira.
Todo
esto que ahora ves,
la
rana de las Seychelles,
el
lémur que se asusta cuando se mueve el aire,
los
lirios entre cardos,
las
esbeltas mangostas,
la
rosa del desierto crujiendo bajo la arena,
toda
esta belleza
no
la ha hecho el amor.
El
amor ha llegado tarde al universo.
Es
un invento reciente de los hombres y las mujeres,
una
sustancia poco común
que
proyectamos en vano.
Los
universos besan mal,
y
por eso la vida
es
la hermana tonta de la muerte.
El
amor no ocurrirá salvo los astros
ni
saciarà la sed de los pastos.
No
obstante, los humanos se besan
y
algunos son virtuosos
de
los besos gota a gota.
Sé
bien lo que es el beso,
el
último estadio evolutivo del mordisco,
un
intento de negar
la
crueldad voraz de las mandíbulas,
un
intento de olvidar
que
las bocas se mueren.
Mírame.
Te
pido que me beses.
El
beso no nos salvará,
pero
nos identifica.
Eduard Sanahuja
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario